Estiu. Xin, l'òrgan de Foc

"Espurnes d'emocions, brogit del foc del cor..."

Les nostres tradicions, acostumen a relacionar l'element Foc, tan present aquests darrers dies, amb determinats cultes solars, atribuint-li forces purificadores que allunyen les forces del mal, els seus genis i els esperits malèfics.

Lluny de la nostra cultura, a Orient, la Medecina Tradicional Xinesa, posa també ara, una especial atenció vers aquest regi element del cosmos i al canvi estacional que acaba d'obrir les portes a l'estiu.

La Teoria dels 5 Elements, base de la Medecina Tradicional Xinesa, ens marca que amb el solstici d'estiu, deixem enrera la Fusta que regeix la primavera i entrem de plè a l'element "Foc", la màxima expressió de l'energia Yang.

"Xin", el Cor, és l'òrgan que pertany al Foc i a l'Estiu, a la Calor, i és ara, en aquesta estació, quan treballa al màxim. La llengua, és el múscul del nostre organisme que el connecta amb l'exterior, i la suor, el seu fluid corresponent.

Aquest òrgan vital, al que s'acostuma a donar la funció d'Emperador del nostre cos, és l'encarregat de controlar i regular el sistema sanguini.

El riure i l'alegria, són indicadors d'un cor equilibrat; la histèria o les emocions descontrolades, del desequilibri. El Cor governa la consciència, la intel.ligència i la ment, regula la coherència de la parla i la qualitat del nostre son.

El sentit del tacte correspon també al cor, el vermell és el color amb el que s'expressa i, l'amarg, el gust que se li atribueix.

La Medecina Tradicional Xinesa, afirma que l'home és un microcosmos del macrocosmos i defineix que els nostres òrgans interactuen alimentant-se o controlant-se, com ho fan els diferents elements del cosmos: fusta, foc, terra, metall i aigua.

Així, a l'estiu, l'element Fusta, que a la natura alimenta el Foc, i al que li correspon el nostre fetge, comença a actuar com a mare que nodreix el cor. Els ronyons, corresponents a l'element Aigua que al cosmos controla apagant al foc, són ara òrgans fonamentals que cal cuidar per tal que no debilitin energèticament al cor.

Tanmateix, el Foc (el cor) ha d'alimentar la Terra (melsa-pàncrees) i ha de gaudir d'equilibri energètic per tal que no atempti contra el Metall (pulmons).

Després d'uns anys de contacte amb la Medecina Tradicional Xinesa, i d'enriquidors seminaris amb la Dra. Hu Yue Xian, no tinc cap dubte del poder suprem del Cor i crec que se'l pot considerar l'òrgan més important del nostre organisme.

Quan l'equilibri resideix al cor, tots els òrgans s'alimenten correctament, els canals energètics s'obren i el Chi pot generar-se i fluir, harmonitzant les nostres emocions. Quan regna el desequilibri, el foc del cor asseca, es crema i les emocions es desbriden.

Ai! aquest barbull d'emocions, aquest foc emocional, tan difícil de controlar i dirigir...

M'agrada el símil xinès de les flames del foc que, per naturalesa, s'eleven i el nostre "foc emocional", també té la mateixa tendència. Les emocions s'enfilen espurnejants com les flames, restant freqüentment bloquejades al cor, cremant-lo i assecant-lo energèticament.

Moltes persones, fins i tot manifesten sentir com un puny que els oprimeix el múscul, una mà que els estreny quan les emocions esclaten amb força i dolor, la seva ment se sent confusa, tèrbola.

Quina és la única forma de fer bullir l'aigua d'un recipient per generar vapor? posant el foc sota, veritat? Al nostre organisme, "l'Aigua" resideix a l'àrea abdominal, la zona propera al melic que anomenen "Oceà de Chi" o "Dan Tien".

De què ens serveix tenir el Foc al cor, a dalt?...

Només calmant i baixant el foc del nostre cor, canalitzant aquest constant ascens de les emocions, aconseguirem "escalfar" l'aigua per produir el Chi nutritiu, l'alè vital que dóna vida als nostres òrgans i els manté en equilibri.

Com fer que aquest foc baixi, que les emocions s'asserenin i calmin per generar aquest Chi tan necessari?...

Doncs, sens dubte, utilitzant una de les eines més senzilles però poderoses que posseïm: la respiració abdominal, des d'aquest meravellós "oceà de chi" que tenim al nostre abdomen.

La tècnica de respiració abdominal és senzilla. Natural i espontània quan som nadons (si observem el ventre d'un bebé quan dorm, ho veurem clar), sovint l'anem perdent al fer-nos adults, per les emocions, les presses, el ritme de vida accelerat, les exigències,.. bloquejant-la a nivell de tòrax.

L'hem de tornar a recuperar si volem gaudir de Salut, hem d'obrir les comportes cap al nostre oceà...

Tan sols cal inspirar suaument pel nas, expandint la zona de l'abdomen com quan s'infla un globus i expirar, també pel nas, contraient-la, com quan el desinflem. Quan sentim el ventre en moviment, els nostres pulmons s'estan omplint al màxim.

Aquesta àrea, també és denominada "Cervell abdominal". Hi ha estudis que expliquen que el cervell del crani i aquest segon "cervell" estan íntimament relacionats. Si omplim el cervell abdominal d'oxigen, el cervell superior obté ordres clares que l'organisme funciona correctament, que no hi ha cap perill i no cal un estat d'alerta contínua.

Així, el sistema nerviós es relaxa i equilibra i s'aconsegueix un estat de serenitat guaridora pel cor. A més, es diu, que amb una respiració ben feta, segreguem "Endorfines", unes substàncies inhibidores del dolor (opiàcis naturals) que ens donen sensació de tranquil.litat i alegria.


Res, que avui mateix, si fins ara no ho hem cuidat massa, ens seria bo començar a respirar conscientment, des de l'abdòmen, tants minuts al dia com puguem per tenir cura del nostre estimat Xin.

I és que l'estiu es manifesta ja amb força i el cor ens demana que el "mimem"...