Tardor: l'estació del Metall
Segons la Medecina Tradicional Xinesa, amb l'arribada de la Tardor, entrem de ple a l'element Metall de la Natura.
Les seves teories afirmen, que en aquesta estació, els Pulmons i l'Intestí gros, alimentats per la Melsa i l'Estòmac, treballen al màxim. Regeix la sequetad en el clima i el color determinant és el blanc.
Època de recol•lectar els fruits; els pulmons i l'intestí governen la pell i el borrissol del cos; els mocs són el seu líquid orgànic. La porta de connexió amb l'exterior de l'organisme és el nas, i l'olfacte és el seu sentit. El sabor corresponent, és el picant.
L'emoció descompensadora i alhora simptomatològica de desequilibri, és la tristesa, i un estat de contínua melangia i pesar, deixen intestí i pulmons buits d'energia.
Algú sotmès continuament a estats d'aflicció, molt probablement desenvoluparà problemàtiques respiratòries, tos, alteracions a la pell o trastorns als budells.
Avui pensava, que a vegades, nosaltres mateixos ens posem límits on no n'hi ha. Sovint estem massa pendents de què opinen els altres de la nostra manera de ser, de com fem les coses, deixant d'apreciar la nostra llum pròpia, tot el veritable potencial que posseïm, desaprofitant així la nostra vàlua...
Les seves teories afirmen, que en aquesta estació, els Pulmons i l'Intestí gros, alimentats per la Melsa i l'Estòmac, treballen al màxim. Regeix la sequetad en el clima i el color determinant és el blanc.
Època de recol•lectar els fruits; els pulmons i l'intestí governen la pell i el borrissol del cos; els mocs són el seu líquid orgànic. La porta de connexió amb l'exterior de l'organisme és el nas, i l'olfacte és el seu sentit. El sabor corresponent, és el picant.
L'emoció descompensadora i alhora simptomatològica de desequilibri, és la tristesa, i un estat de contínua melangia i pesar, deixen intestí i pulmons buits d'energia.
Algú sotmès continuament a estats d'aflicció, molt probablement desenvoluparà problemàtiques respiratòries, tos, alteracions a la pell o trastorns als budells.
Avui pensava, que a vegades, nosaltres mateixos ens posem límits on no n'hi ha. Sovint estem massa pendents de què opinen els altres de la nostra manera de ser, de com fem les coses, deixant d'apreciar la nostra llum pròpia, tot el veritable potencial que posseïm, desaprofitant així la nostra vàlua...
