Cheng Man-Ch'ing

A voltes, d'improvist, algú entra a la teva vida i saps, que passi el que passi, ja mai en sortirà...

Tot i que Cheng Man-Ch'ing va morir uns quants anys abans de que jo m'enamorés perdudament del "Tai txi txuan", la disciplina que ell tant estimava, ja en les meves primeres lectures de l'obra que ens va deixar, el vaig percebre de forma singularment familiar i es convertí en un guia sempre present a la meva pràctica.
Sento una especial tendresa al recordar aquells primers anys d'entrenament voluntariós, acaronada pel silenci de la nit i l'encuriosida mirada del meu moix. Plantada al passadís, avançava i retrocedia com el yin i el yang, amb passes insegures, poc equilibrades, davant l'únic mirall on podia contemplar la meva figura a trossets més o menys considerables per intentar, que postures com "La cigonya blanca estén les ales", semblessin alguna cosa més que un pas de "Sevillanes".
Tal vegada era poc entenimentat creure això, però des de les meves primeres pràctiques, sentia la companyia del mestre. Movent-me, l'intuïa darrera meu, fent-se patent la seva presència, discernia les seves correccions subtils i delicades davant un mal pas, el seu somriure pessigollejant des de l'ombra de l'infinit a cada petit avanç, una densitat càlida a l'espai m'embolcallava encoratjant-me quan defallia...
Potser per sentir-lo així de proper, jo que mai havia sigut amant de venerar imatges, vaig decidir que aquella figureta de jade, representació d'un vellet xinès (l'únic record que vaig endur-me'n de casa la iaia quan ens va deixar i ens van dir als nets que agaféssim el que volguéssim), seria ell, el meu mestre, i des d'aleshores, ocupa un lloc especial a la meva llar.
El meu "iaio xinès"-així el sento: un tercer avi-, em va ensenyar a estimar el Tai txi, l'Art de l'Harmonia, fent-me comprendre que més enllà dels moviments físics, fluids i suaus d'un art marcial intern, s'hi troba l'Essència de la Vida, la Via Interna del creixement de l'ésser humà i que la millor pràctica, el millor entrenament que podem fer, és intentar aplicar cadascun dels seus principis al nostre dia a dia.

Practicant a la seva terra, al costat d'avis xinesos, el vaig sentir més aprop que mai...