Hivern

Tot i que les estranyes temperatures d'aquest any, ens ho poden fer oblidar més d'un dia, som a ple hivern, l'estació que segons els xinesos correspon a l'element Aigua de la Natura.

Afirmen les teories de la Medecina Tradicional Xinesa, que en aquesta estació, els Ronyons i la Bufeta del nostre organisme, alimentats energèticament pels pulmons i l'intestí gros, treballen al màxim.

Segons els orientals, el ronyó, és un òrgan del que hauríem de tenir molta cura. Apart de les funcions de depuració, filtració i homeostasi, dóna suport als òrgans reproductors i emmagatzema i consolida el Jing: el Chi o Energia d'Essència.

Aquest Chi d'Essència determina la nostra constitució i vitalitat. El rebem geneticament dels pares i s'enforteix amb el Chi de l'aire i el Chi dels aliments. Tant el Chi heretat com el Chi adquirit són acumulats dins la reserva del ronyó per ser utilitzats quan es necessitin.

El ronyó és la base que recolza la nostra regeneració contínua. Quan l'Essència és abundant, la força vital i la capacitat de resistir malalties i d'adaptar-se als canvis, és forta.

Si contrariament es pateix deteriorament d'articulacions, fragilitat dels ossos, disminució de la memòria, rigidesa de la columna, caiguda excessiva de cabell, pèrdua de l'audició, detriment dental, impotència i esterilitat o problemes de medul.la, podem pensar que el nostre Jing, lluny de conservar-se, es debilita.

El color determinant de l'estació és el negre violaci, la climatologia, el fred i el sabor, el salat, tot i que un excés de sal podria causar danys nefrítics i també provocar que la sang es coaguli més ràpidament, facilitant el risc de patir malalties cardíaques.

L'emoció de la por danya l'energia dels ronyons i la fa decaure. També a la inversa, diu el Clàssic de Medecina Interna que "si l'energia renal és dèbil, s'és propens al temor crònic". Un signe molt comú de debilitat energètica renal apareix en forma de mans i peus freds.


Perquè considero que les emocions influeixen molt en la salut del nostre organisme, crec bàsic tenir en compte les nostres pors, i, molt especialment, en aquesta estació.

Així, quan ens vinguin aquells temors que tots coneixem, aquella inquietud que apareix tot de cop davant determinats moments de la nostra vida, davant situacions difícils, incertes o nous reptes, pensem una mica en la nostra Energia d'Essència.

Confiem en nosaltres, en la nostra immensa capacitat d'adaptar-nos a cada situació, a cada nou objectiu, intentant fugir del pànic, l'ànsia o la intimidació.

No deixem que la nostra Essència minvi i es deteriori amb els nostres pensaments negatius i atemorits. Tenim tota la força i tot el coratge per enfrontar-nos al que ens acosta la vida, a cada moment.

Cada espurna de somni per la que lluitem, cada repte assolit, ens farà sentir la nostra infinita força, la nostra veritable Essència...

Tardor: l'estació del Metall

Segons la Medecina Tradicional Xinesa, amb l'arribada de la Tardor, entrem de ple a l'element Metall de la Natura.

Les seves teories afirmen, que en aquesta estació, els Pulmons i l'Intestí gros, alimentats per la Melsa i l'Estòmac, treballen al màxim. Regeix la sequetad en el clima i el color determinant és el blanc.

Època de recol•lectar els fruits; els pulmons i l'intestí governen la pell i el borrissol del cos; els mocs són el seu líquid orgànic. La porta de connexió amb l'exterior de l'organisme és el nas, i l'olfacte és el seu sentit. El sabor corresponent, és el picant.

L'emoció descompensadora i alhora simptomatològica de desequilibri, és la tristesa, i un estat de contínua melangia i pesar, deixen intestí i pulmons buits d'energia.

Algú sotmès continuament a estats d'aflicció, molt probablement desenvoluparà problemàtiques respiratòries, tos, alteracions a la pell o trastorns als budells.


Avui pensava, que a vegades, nosaltres mateixos ens posem límits on no n'hi ha. Sovint estem massa pendents de què opinen els altres de la nostra manera de ser, de com fem les coses, deixant d'apreciar la nostra llum pròpia, tot el veritable potencial que posseïm, desaprofitant així la nostra vàlua...

La Cinquena Estació

La pluja, la humitat, la temperatura més plàcida,.. ens fan sentir que el foc de l'estiu poc a poc s'apaga.

La Medecina Tradicional Xinesa identifica la darrera part de l'estiu, amb la Cinquena Estació, un periode interestacional que enllaça la canícula amb la tardor i que correspon a l'element Terra del Cosmos.

És temps de valorar especialment el contacte amb la Natura. Sembla que acaben les intenses plujes i tenim davant dies preciosos per passejar per camps i boscos, moments de placidesa per gaudir de la meravellosa paleta de grocs i ocres, que dilueixen en pocs dies, els majestuosos verds regnants fins ara.

Ens trobem en un moment molt especial per sentir el nostre arrelament a la terra, per connectar-nos a ella i percebre l'estabilitat. Senzillament caminant o servint-nos de pràctiques milenàries com el "Txi-kung" o el Tai txi, experimentarem gratificants sensacions d'harmonia i d'equilibri energètic.

[Podem apropar-nos a un arbre i observar com es nutreix de la terra i del cel mitjançant les arrels i el brancatge. Tanquem els ulls i conduim la ment a la planta dels nostres peus. Allí neix el primer punt de ronyò, "yong quan" (pou bombollejant), per on absorbim l'energia yin de la terra, nutrint-nos talment com ho fan els arbres i les plantes.

Tot seguit, dirigim la ment al punt d'intersecció del cap amb les orelles, "bai hui", visualitzant-lo obert, per impregnar-nos de l'energia yang del cel. Només resta cercar el nostre centre, "l'oceà de chi" o "Dan tien" situat a la zona del melic, i respirar abdominalment de forma suau i profunda per emmagatzemar tot el chi nutritiu que estem rebent.]

En aquesta Cinquena estació, la Melsa, òrgan de màxima importància per la Medecina Tradicional Xinesa, que treballa conjuntament amb l'Estòmac, passa a ser l'Emperador del nostre cos. La boca és l'apertura d'entrada de l'estomac i està estretament relacionada amb la melsa; la saliva és el fluid que li correspon.

Les funcions més importants de la melsa són les de transportar i metabolitzar l'energia alimentícia per tot l'organisme, controlar l'aigua i els líquids, alliberar l'hemoglobina que el fetge transformarà i participar en la formació de limfòcits i monòcits, així com en el mecanisme immunitari,..

Molts arribem de vacances amb la idea de que alguna cosa haurem de fer amb la nostra alimentació abans no arribin les festes nadalenques. Sí, sí! tots aquells que sabem que toca no seguir "malcriant" el nostre estòmac... Aquesta cinquena estació, és el moment just i idoni per posar fil a l'agulla!

Sense obsessionar-nos, és bàsic que ara tinguem cura de la nostra alimentació, evitant qualsevol excés (sobretot del dolç, sabor corresponent a l'estació). Un consum descontrolat d'aliments innecessaris, desequilibrarà la melsa, impedint-li transformar i transportar el que reb.

Aquest desequilibri, ens pot provocar sensacions d'apatia, preocupació obsessiva, una ment confusa i tendència a la distracció amb pensaments superficials. El cos se sentirà cansat, sense energia, la nostra força, sota mínims.

De la mateixa forma, si la preocupació és una emoció sempre present a les nostres vides, molt probablement caurem en un desequilibri de l'òrgan i tot el cicle d'alimentació del nostre cos es veurà afectat.

Penso que ara, més que en qualsevol altra estació, ens cal confiar en la vida, "Viure l'Ara"! De què ens serveix "pre-ocuparnos" de coses que ni tan sols sabem si succeiran? Quina utilitat té guardar dins el sac que és el nostre estomac, coses i fets que no podem digerir o ens rosseguen per dins?

Buidem mentalment aquest sac, deixem les seves parets ben netes! Quan trobem allò que sabem que volem a les nostres vides, hem de perseguir-ho, ens cal enfocar tota la nostra energia per assolir-ho. De què ens servirà "pre-ocupar-nos" de si no ho aconseguirem? Potser tan sols per no utilitzar tot el potencial que tenim, o no canalitzar tota la força que posseïm vers el nostre motor de vida, vers els nostres somnis...